Tuesday, October 11, 2005

LOGOS



Friday, April 29, 2005

Acció Cultural del País Valencià reclamará la unión de la izquierda para derrotar al PP


La formación liderada por Eliseu Climent propone esta idea como eje de su marcha, este sábado, para conmemorar el 25 d´abrilPanorama-Actual, 26-04-2005
La marcha, que se iniciará a las 18.00 horas en la Plaza de San Agustín de Valencia y concluirá en la Plaza América tras recorrer el centro de la ciudad, se desarrollará bajo el lema ´Per la Dignitat del País Valencià. Al finalizar el recorrido se leerán tres parlamentos, uno de ellos por parte de la Plataforma Xúquer Viu, otro a cargo de Escola Valenciana en nombre de las Pataforma Compromís per l´Estatut, y otro por parte de Acció Cultural. Tras la manifestación, a las 21.00 horas, se celebrará, en el Campus de Tarongers de la Universitat de València, un concierto homenaje a Ovidi Montllor, en el décimo aniversario de su muerte bajo el título ´Un poble en moviment´. Climent señaló que este año, el 25 d´Abril se celebra "en un contexto preocupante" debido "a la situación de desgobierno" de la Comunidad Valenciana. Apuntó que ésta "se refleja en una situación económica delicada" que provoca "graves problemas de la economía valenciana" y afecta a sectores como el calzado, el textil, el mueble y el juguete, así como en "la devastación territorial" y los problemas urbanísticos y en el "retroceso del idioma en todos los niveles". Afirmó, sin embargo, que ante esta situación "posiblemente pueda haber un cambio de color en 2007", coincidiendo, precisó, con los 300 años de la Batalla de Almansa, que supuso la pérdida de los fueros valencianos. Respecto a este cambio, aseveró, al ser preguntado si se había solicitado la Plaza de Toros de valencia para celebrar los actos del 25 d´Abril que la Diputación es "libre de dar lo que quiera" aunque afirmó estar "convencido" de que "en 2008, volveremos a la Plaza de Toros".El secretario general de ACPV advirtió de que actualmente "las estructuras institucionales" valencianas están "muy nerviosas" y criticó que se "utilicen" temas como el idioma "de manera partidista para esconder otros problemas". Sostuvo que todo ello "comporta una degradación de la vida democrática" y que se viva en la Comunidad Valenciana "un momento civil preocupante". En esta línea, lamentó que "la extrema derecha vuelva a funcionar como en su casa", que se produzcan hechos como el del joven de Xàtiva trasladado a comisaría tras identificarse en valenciano y ataques a los casals Jaume I.Sin prisaJustificó por ello la celebración de la manifestación del próximo sábado bajo el lema ´Per la Dignitat del País Valencià´ y explicó que ésta pretende ser "una llamada personal" para que "cada uno resista personalmente el tiempo que queda mientras llegan tiempos más normales". Agregó que será también una llamada "a las fuerzas sociales, especialmente al PSPV y a EU, que están en la comisión del Estataut, para que no cedan y tengan prisa -en las negociaciones de este documento- porque nos estamos jugando la estructura del poder político y económico" de la Comunidad Valenciana.El coordinador de ACPV, Toni Gisbert, que participó también en la rueda de prensa, consideró necesario, para lograr el cambio en 2007 propuesto por Climent, el "trabajo unitario" desde "el punto de vista social, civil y político". Así, aseguró que la manifestación del sábado será "un compromiso de trabajo conjunto" para posibilitar dicha modificación desde las entidades, partidos de izquierda y sindicatos que colaborarán en la marcha. Gisbert, que se refirió asimismo durante su intervención a la reforma del Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana. Resaltó que ACPV defiende lograr "un Estatuto ambicioso" que se elabore "sin tanta prisa como propone el PP".ConciertoEl concierto homenaje a Ovidi Montllor en el décimo aniversario de su muerte, organizado por ACPV en colaboración con Cercavila y el concurso de música en catalán ´Enganxa´t a la música´, se desarrollará bajo el lema ´ Un poble en moviment´ y en él intervendrán el grupo ´Skalissai´, ganador del concurso musical Tirant de Rock de la Marina Alta; el grupo ´Croma´, ganador de la última edición de ´Enganxa´t a la música´, que iniciará ese día su gira y presentará su último trabajo, y ´Obrint Pas´, que celebra su décimosegundo aniversario, junto a otras formaciones y grupos de baile y animación.A la presentación de los actos organizados por ACPV para celebrar el 25 d´Abril asistieron representantes de las organizaciones cívicas, políticas y sindicales valencianas que apoyan estas iniciativas, entre ellos, Francesc Baixauli, miembros de la Ejecutiva Nacional del PSPV; la coordinadora de EUPV, Glòria Marcos; el secretario general del Bloc, Enric Morera; el secretario de Política Municipal de ERPV, Joan Barres; el secretario general de Els Verds-Esquerra Ecologista, Carles Arnal, y el portavoz de Els Verds del País Valencià, Joan Francesc Peris.Asimismo, asistieron el presidente de Escola Valenciana, Diego Gómez y la portavoz de Xúquer Viu, Elvira Mondragón; el secretario general de la Federació d´Ensenyamente de CCOO-PV, Manolo Picó, y Vicent Mauri del STEPV-Iv

Tuesday, April 26, 2005

CURRO GARRIDO VOTA CONTRA EL TRANSVASAMENT XÚQUER-VINALOPÓ


Los Verdes votan contra el Trasvase del Júcar-Vinalopó
El Diputado de los Verdes, Francisco Garrido, adscrito al grupo socialista en el Congreso, votó en contra del Trasvase Júcar-Vinalopó en el pleno del Congreso de los Diputados ayerEls Verds del País Valencià - Secretaria de Premsa, 22-04-2005
El diputado de la Confederación Los Verdes, Francisco Garrido, adscrito al grupo socialista en el Congreso de los Diputados, voto en contra del trasvase Jurcar-Vinalopó y otras obras hidraulicas contrarias al espiritu y los objetivos de la nueva cultura del agua.Este hecho ya motivo la sustitución del mismo por parte de la dirección del grupo socialista en la Comisión del Medio Ambiente del CongresoEl voto a favor del trasvase del grupo socialista constituye, a juicio de Los Verdes una violación del espíritu y de la letra de la Nueva Cultura del Agua. No hay motivos para mantener mucha de las obras, en especial este trasvase, que permanece en el Plan Hidrológico Nacional del gobierno socialista.La sustitución del diputado verde en la comisión de medio ambiente pone en cuestión las relaciones entre verdes y socialistas y así se le ha comunicado a los representantes del PSOE en el comité de enlace. Comité que Los Verdes ha solicitado una reunión de urgencia para tratar sobre este tema.Esta postura es coherente, no solo con el programa de la Confederación Los verdes, sino con lo que desde Els Verds del PV hemos venido solicitando a nuestro diputado en el congreso, afirma el coportavoz, Joan Francesc Peris, sobre todo tras la firma reciente del Pacto por el Xúquer y la Albufera auspiciado por la plataforma Xúquer Viu.“Ahora ya sabemos los motivos reales de la ausencia en la firma de éste importante pacto político ambiental por parte del PSPV, que firmamos, no hay que olvidarlos, todas las fuerzas políticas valencianas a la izquierda del PSPV y que nos compromete a la protección de estos dos elementos naturales desde las instituciones en las que podamos estar tras el 2007”, concluyó Peris.

Friday, April 22, 2005

Manifest pel Dia Mundial de la Terra 2005

Des de l’any 1970, quan un 22 d’abril més de 20 milions de persones nord-americanes ocuparen els carrers i espais públics per reclamar el dret a una vida saludable i sostenible el moviment ecologista mundial celebrem el Dia de la Terra. Dediquem aquesta data a recordar la situació crítica que viu el conjunt del nostre planeta que reclama uns drets ambientals que malgrat declaracions i cimeres internacionals continuen lluny d’haver estat aconseguits ni al Nord ni al Sud d’un món cada vegada més globalitzat econòmicament i cada vegada injust socialment i amb una major crisi ecològica.Puja la borsa, puja el preu del petroli, puja el nombre de víctimes a Iraq i la Sida avança sense control per tota Àfrica mentre la salut de la Terra empitjora. Tots els signes vitals de la salut de la nostra terra mostren tendències de declivi accelerat. I aquesta enorme pèrdua de riquesa i de diversitat natural impulsada per la globalització econòmica actual no es tradueix en un major benestar de la majoria de les persones del planeta, ans al contrari, és creixent la desigualtat entre les persones i els Estats.Les prioritats econòmiques i polítiques de liberalització que arriben a la privatització de les pensions de jubilació com proposa Bush, la desregularització del mercat laboral, el model d’economia de mercat altament competitiva que consagra el mateix projecte de Constitució Europea, el creixement desbocat són fórmules acceptades com un nou dogma religiós i deixen poc espai per a polítiques basades en una ètica de responsabilitat ambiental i justícia social. La espècie humana continua dirigida pels que projecten les nostres formes de vida al conjunt del planeta, mesurant l'èxit de la societat en l'augment de consum de tones de ciment i de totes les matèries no-renovables que provenen de les fonts de vida de la Terra. Continuem augmentant la demanda energètica amb unes infrastructures faraòniques per a alimentar l'expansió urbanística desenfrenada. Però tot això es fa baix retòriques basades en l'autocomplacència hipòcrita i contradictòria que afirma "respectar el medi-ambient o defensar el creixement sostenible".Només una ètica de precaució, moderació i solidaritat, junt amb l'acceptació de límits al nostre consum voraç del món biofísic, pot fer front als grans desafiaments de les crisis ecològiques globals i locals, o més prompte glocals. Ha arribat el moment de recuperar el sentit de la paraula prou. Perquè el canvi climàtic, la desforestació, l'escassetat d'aigua neta o els perills de la contaminació nuclear, química i genètica, són tots productes de les societats industrials del Nord. Ens urgeixen unes polítiques de suficiència en tots els àmbits d'activitat humana, de qualitat social i natural en compte de quantitat, d'un model de desenvolupament entés com a millora i no com a expansió. Només així podem dir, defendre uns drets de ciutadania ambientals i socials, individuals i col·lectius.Al País Valencià, una zona mediterrània especialment vulnerable per la gran fragilitat dels seus ecosistemes, la velocitat de destrucció de la terra, l'aigua, les muntanyes i totes les formes de vida corre més ràpid que l'AVE que ens emmurallarà l’Horta; el consum energètic vinculat a la producció és clarament insostenible i ,des de l'any 1990, les emissions de gasos amb efecte hivernacle s'han multiplicant-se per 4 incomplint clarament les previsions de Kioto; les fallides de la nuclear de Cofrents, la major en potència instal·lada de tot l'Estat, són massa freqüents mentre s’acumulen centenars de tones de residus radioactius d'alta activitat. El sector de la construcció, únic motor de l’actual economia valenciana amb una indústria turística depenent d'ella i lligada a una ferotge especulació i el tràfic d’influències quan no directament amb la corrupció política porta a una explotació urbanística del territori que esgota els recursos naturals i exigeix recursos externs, com era el transvasament de l'Ebre, que encara reclama el PP després de la derogació del PHN pel PSOE. Ara, des dels mateixos principis de sostenibilitat i coherència política, el Ministeri de Medi Ambient hauria de paralitzar les obres del transvasament del Xúquer-Vinalopó, una vegada demostrada la inexistència d’excedents al riu Xúquer i les més que negatives conseqüències per a la Ribera i l'Albufera de València. És el mateix model econòmic insostenible de la construcció descontrolada del litoral el que ha generat el suposat dèficit hídric de les comarques del sud que justificava els transvasament de l'Ebre i del Xúquer en el PHNEn aquest Dia de la Terra, Els Verds del País Valencià apostem per promoure en el marc de la revisió del PHN, amb la nova legislació europea de l'aigua, l’acord de les forces polítiques i la participació de les comunitats autònomes i entitats científiques i socials, una nova cultura de l'aigua amb l'instrument de gestió de la demanda com a estratègia que impulse totes les actuacions i inversions per aconseguir suficient aigua, en qualitat i quantitat.La pressió especulativa vinculada a la construcció ha estat animada per la política autonòmica del Partit Popular, també forma part de la mateixa política neoliberal i especulativa l'absència de rigor i la manca d'una ordenació racional de l'urbanisme, amb un “boom” de projectes de reclassificació de sòls no urbanitzables, molts d'ells d'important valor forestal i paisatgístic, que, als darrers anys, estan promovent-se a tot arreu del País, sobretot al litoral, però també a poblacions de l'interior, en connivència amb les majories municipals no sempre governades per la dreta. El model que és repeteix és un projecte modificatiu del PGOU en aplicació de la LRAU, reclassificació de sòl, proposta d’un camp de golf i construcció de centenars o milers de vivendes tipus xalet o adossats i votació favorable del Ple municipal. A tall d’exemple, només esmentarem casos recents, com ara les modificacions i projectes urbanístics a Dénia, Benissa, Benicarló, Montitxelvo, Alacant, Llíber, Altea, Cabanes-Orpesa, Campello, El Puig, Cullera, Vilallonga, Alfauir, Ròtova, Simat de Valldigna, Villena, la Vall d’Alcalà, Gata de Gorgos, etc. Tampoc no podem oblidar la pressió urbanística sobre la Llacuna de la Mata i Torrevella, la pràctica desaparició de l'Albufera d'Orpesa, la pressió sobre la Marjal de Peníscola o Benicàssim, les Salines de Calp, el Montgó, la Marjal de la Safor, Segaria o la platja de la grava a Xàbia. Dintre de les ciutats, les actuacions aberrants també s’han produït, al servei de les grans constructores i sectors especuladors. Exemples en són projectes com ara el de la prolongació de l'Avinguda de Blasco Ibáñez de València amb la innecessària destrucció del popular barri del Cabanyal, l'expansió incontrolada de molts ajuntaments de l'àrea metropolitana de València sobre l'Horta o la completa urbanització de la Marjaleria de Castelló.Mentre la muntanya de residus sense tractament és el “xapapote valencià”, proposem la constitució de l'entitat de residus de la Comunitat Valenciana, per aconseguir un pla valencià per a la gestió sostenible dels enderrocs i altres residus inerts de la construcció i dels agropecuaris. És urgent la reforma de la llei d'ordenació del territori per aconseguir reduir els desequilibris entre el litoral i interior i també de la LRAU que evite les actuacions especuladores sobre el sòl i per aconseguir la construcció de vivenda social de qualitat en un percentatge almenys del 20% en cada pla d'actuació integrada.Exigim la finalització urgent del Pla de sanejament del riu Segura i del conjunt de la comarca de la Vega Baixa per aconseguir recuperar els valors naturals i el paisatge de la comarca. També el sector industrial realitza múltiples pràctiques insostenibles. L'erosió i contaminació de l'entorn que realitza el districte industrial ceràmic a Castelló, la degradació mediambiental de les grans cimenteres, com les de Bunyol o Sant Vicent del Raspeig, convertides en incineradores inadequades de residus tòxics i perillosos, o l'ús de substàncies tòxiques, moltes vegades amb instal·lacions quasi clandestines o tallers d'economia submergida, com ha estat el cas de la producció del calcer o d'altres perilloses per a la salut de les treballadores i els treballadors (recordem el cas Ardistyl), en són casos paradigmàtics de processos industrials insostenibles.Davant la crisi estructural que pateix el camp valencià, defensem alternatives de desenvolupament rural des d'una nova agricultura per a la vinya, fruits secs, l'olivera, el taronger, l'apicultura i de l'arròs on es valore el paper mediambiental de les persones productores, tant de l'agricultura de regadiu com de muntanya i de secà, com de les marjals en el cas de l'arròs, per aconseguir el suport a la reconversió ecològica de la seua producció, el recolzament de la seua comercialització i el manteniment de les rendes de les unitats productives familiars des de la UE.A més de la insostenibilitat del procés productiu, la circulació de capitals i mercaderies s'articula amb la reproducció de desigualtats. Això és el que vincula l'espoli de matèries primeres de països pobres (per exemple, han estat reiterades les denúncies sobre l'arribada i manufactura de fustes protegides al nostre País), amb la deslocalització d'empreses per tal d'aconseguir beneficis amb una major explotació de la força de treball, i l'augment dels fluxos migratoris. Així, avui al País Valencià viuen centenars de milers de residents estrangers, la major part dels quals viuen en la situació de precarietat que associem amb el concepte d'immigrant. Mentre l'ús del cotxe particular es dispara en les nostres ciutats i carreteres tant com les seues terribles conseqüències en la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic i en la salut, l'augment de la producció de residus de qualsevol tipus en una cultura gens qüestionada d’“usar i tirar” o “compre ergo existeixo” continua creant grans riscs per a molts pobles de l’interior valencià que carreguen amb el balafiament irresponsable d’una població cada vegada més concentrada en les connurbacions del litoral les ciutats, on el poc paisatge que queda es rematat per un urbanisme cada vegada més insaciable.Els Verds valencians ens ratifiquem avui que calen unes polítiques en defensa de la vida orientades a moderar i reduir el consum d'energia, aigua i materials no-renovables amb mesures fiscals de foment de l'estalvi i de penalització de qui més consumeix (internalitzant els costs), a protegir i reconvertir la indústria manufacturera i l'agricultura valenciana cap a formes de producció més ecològiques, a prioritzar econòmicament una massiva transició a les energies netes i a limitar radicalment les expansions urbanístiques i les noves xarxes viàries, donant preferència al transport públic, la rehabilitació i la millora social dels barris i pobles existents. En aquest dia de la Terra 2005 tots hem de reafirmar el nostre compromís amb la comunitat planetària que conviu amb profunds llaços d'interdependència i complexitat en un món viu que necessitem per a sobreviure. Nosaltres, Els Verds del País Valencià assumim la responsabilitat ètica i política del treball i la lluita diària i activa pels drets ambientals i humans proclamant la nostra opció per construir un millor futur garant de la rica diversitat de la Terra i de tots els seus pobles.ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ

Thursday, March 31, 2005

Energia eòlica si, però....

Estem totalment d'acord que la energia provinent de les centrals nuclears és realment perillosa per a la nostra salut. Està demostrat científica i pràcticament.
També compartim la qüestió de l'esgotament de les energies d'origen fòssil, la seua importantissima incidència en la macroeconomia a nivell mundial i la seua aportació negativa a la sostenibilitat del medi ambient.
Que les centrals tèrmiques produeixen, mes prompte que tard, conseqüències negatives sobre l'entorn físic i sobre les persones si no van acompanyades de les mesures correctores adients no creiem que sia una cosa que ningú ens tingue que explicar a les altures que ens trobem.
Partint d'aquests postulats ens hem de plantejar quina mena d'energies alternatives ens interessa implantar per tal de substituir les que ens malmeten el medi, la salut... i la butxaca i en aquest plantejament hem de contemplar tots els ets i uts que puguen presentar-se.
Quines opcions de substitució tenim?
Què en sabem de les energies alternatives?
Quina aportació i quins sacrificis estem disposats a fer per a contribuir a la substitució?
Quines preferències tenim sobre els diferents tipus d'energies possibles?
Quin tamany han de tenir les instal·lacions de producció de noves energies?
Com i a qui afectaria la instal·lació de centres de producció de les noves energies?
Ens manifestem clarament contra el contingut del projecte bàsic per a la construcció de 128 aerogeneradors davant la nostra costa perquè considerem que és una barbaritat manifesta i per la mateixa raó ens manifestem contra la construcció del camp davant el Delta de l'Ebre de 144 aerogeneradors i de la hipotètica construcció d'un parc eòlic de les mateixes dimensions davant o prop de qualsevol zona habitada.
Especialment si no es fa un acurat estudi d'impacte ambiental i algú que realment entengue d'aquestes coses i sigue totalment objectiu en les seues conclusions ens done una explicació.
No ens volem posar i no ens posarem al costat d'aquells que no expliquen clarament quins son els seus objectius, ni al costat d'aquells que s'oposen a que les instal·lacions les facen davant de sa casa però que no s'oposarien si ho feren davant de la casa del veí.
Tampoc volem defensar als qui, amb les seues pràctiques, no han sabut ni volgut defensar allò que ara, sembla, els és imprescindible per a sobreviure i poder continuar fent el que han vingut fent fins ara.

Tuesday, March 29, 2005

De què vas?

De l'esperit de bona persona de Carlos Fabra no en dubta ningú. De la seua voluntat per donar suport al desenvolupament dels “seus” pobles ( poblacions situades al territori de la nomenada província de Castelló ), tampoc.
Carlos és un tio xaxi, la gent del camp se l'estima moltíssim perquè els ajuda a vendre les seues terres per desenvolupar programes d'utilitat pública i d'interés general. Col·labora en la creació de parcs naturals delimitats per zones adaptades a l'entorn i precioses residencies per a inmigrants amb papers (verds, per descomptat).
Tampoc dubta ningú que Fabra és un gran amic de l'esport, per això centra gran part del seu temps a fomentar el golf, esport practicat massivament a Castelló, i que acabarà substituïnt el futbol, el handbol, el bàsquet,...
És un home senzill, preocupat pel benestar de la gent marinera, i com a prova tenim la projecció de nous ports esportius, que contrubuïran a millorar la qualitat de vida dels pescadors reduïnt la zona pesquera de molts ports.
També vertebra les seues terres amb autovies que van de l'aeroport a les zones residencials i d'oci, sempre protegint el medi ambient i mai passant per zones d'alt valor ecològic.
Ell no és tonto, i també vol anar gratis a València, per això han fet l'Autovia de la Plana, que comença on comença la província per baix i acaba a Castelló. D'igual manera els trens de rodalies, que comencen a València i acaben a Castelló. Això és un detall per als ciutadans, ja que ell no els utilitza.
Per millorar el poder adquisitiu dels ajuntaments, se'n fà carrec de les runes medievals per que els ajuntaments se n'estalvien el manteniment i deixen de recaptar els beneficis de tan molest grapat de pedres.
Bé, pos tot este rotlo venia perquè a les comarques del nord de Castelló ( Espai que nosaltres entenem sempre entre somriures com País València pel seu estat d'abandó per part de les administracións ) no tenim rodalies que puguen fer un servei útil als ciutadans. per a sortir dels pobles, ens hem de deixar la pasta en trens Arco o Talgo; hem de jugar-mos la vira a les carreteres nacionals 340, 232 o 238. també una altra bona opció és pagar quasi deu euros per anar de Benicarló a València.
Ja per últim, remarcar el tacte del “senyor Fabra” amb els municipis del nord no governats pel seu partit i la major part d'ells manifestament contraris al PHN del PP, plantejant-los l'acceptació d'un xantatge a canvi que els “seus” ajuntaments s'afegisquen a la Taula del Sénia, donant una vegada més la imatge que ja coneixem als ajuntamens del PP no governa l'alcalde, mana Fabra.

Monday, February 28, 2005

UN DIA QUALSEVOL

Bush un altre cop!. El govern de l'estat espanyol, com sempre, nefast!. Bono no s'agenolla davant ningú, es baixa els pantalons!
Ha passat el pitjor, el senyor de la guerra i del petroli controlarà el món quatre anys més. Ara si ho sabem cert, la majoria d'americans són uns inconscients. Que es prepare Palestina per a ser esborrada del mapa amb el consentiment mundial. Que es prepare Equador, que alguna cosa inventaran per a endur-se el seu petroli. Imagino que també embaïran Colòmbia per a no fer curt les nits de xarreta a la Casa Blanca mentre planejen assaltar flix per a endur-se l'abundant residu radiactiu, que és una amenaça mundial si cau en mans “petrilloses”.
Malament, el món està fatal i l'estat espanyol, pitjor encara. A ZP ara li surten micos per tot arreu!! Maragall celebra el titol del mundial B d'hoquei patins rodejat d'estelades. Bono tracta de convéncer-lo que la guerra és fantàstica, i se l'endugué a un baixell de guerra per que se li apeguen algunes de les coses dels grans líders mundials, com per exemple, donar suport al terrorista més gran del món: els EUA i el seu president George W. Bush, paio que se'n fotrà del món quatre anys més, animant els altres paísos a saltar-se els tractats internacionals.
Xè, també cal recordar que França, 100 º/o contrari a les guerres ilegals, contesta un atac de l'exèrcit de Costa de Marfil ( país okupat per França) amb un atac en el que es carregaren 300 soldats del país en questió sense consultar l'OTAN, ni les Nacions Unides. Un aplaudiment per al govern francés!
Tornant a l'estat espanyol, els borregos socialistes de A Corunya demanen que a les senyals de trànsit on fique A corunya li afegisquen una “L”( La corunya). A la merda les llengües autòctones! A, els del PP vestien semarretes amb una “L” gegant i es van abstindre al moment de la votació.
I que men dieu de Fraga? El diplodocus assassí ja podria retirar-se, no Rajoy? Que també t'escomencen a sortir els micos!. Ara, al "coleguilla" de Franco se li ha ocorregut de prescindir dels serveis del “enxufao” de mariano al govern de Galícia, i Mariano li ha fet entendre que es queda “por cañetes”.

Joves d'Esquerra Verda

DESTRUCTORS

Orpesa, Alcossebre, Xert, Cervera del Maestre i Càlig, són els pròxims obgectius del “Destructor Atòmic PP”. El tio Paco i Fabra ja han començat ultimar el que per a ells és el “desenrroll” d'una comunitat autònoma. Degut que els pobres llauradors ja no poden viure de les seues collites per el poc que s'ha invertit en el sector, ara li van al pobre iaio i li comprem ( li expropiem ) el terreny a un mòdic preu i li plantem un camp de golf.
Ara , on abans hi avia ametllers, oliveres i garrofers, hi ha una urbanització de luxe, un club de golf, un super, ... total, que li han fet un poble “residencial”dins d'un altre poble. El poble “residencial, probablement acabarà sent més gran que el poble de tota la vida. Imagineu que algun dia Sant Jordi acaba dient-se Vila Panoramica? I que Alcossebre acabes dient-se Mundo Ilusión?
¿D'on trauran 30.000 families per anar a viure a Mundo Ilusion, 5.000 per a Càlig, i 2.500 per a Cervera? Perquè això son les cases que pretenen fer. ¿Amb quina aigua regaran els camps de golf si la província de Castelló es pot considerar com a deficitària hidraulicament? De quina aigua beuran les persones?
Ara que pareix que van a fer amb les nostres comarques lo mateix que a Alacant i València, pot ser ens caigue una parada del Ave, un rodalies Vinaròs-Mundo Ilusión, una A-7 de tres carrils i gratis, ...no? passarem a ser part der “desenrroll” de la Comunitat Valenciana, una província de primera en quant a infraestructures, unes comarques condemnades a desapareixer baix el formigó, l'especulació, i la màfia de la Diputació.

 



Powered by Blogger